Neus Mar i Emilio Sanchez

Memòries d’un País
Compartim una llengua, una història, una cultura i una terra. Quan una cançó esdevé un clàssic, tot i que al darrere hi ha un compositor i un intèrpret, passa a ser una part més del poble. I és que no s’entendria la història de cap poble sense una banda sonora pròpia.

No cal que descobrim, ara, Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa, Joan Isaac o Ramon Muntaner però sí que fóra bo que els reconeguem la virtut i la generositat d’haver compartit amb tot un país les seves lletres i la seva música fins a convertir-la en popular.
Ja no els pertany. És la banda sonora d’un país, és el bocí sentimental de la nostra història, és la riquesa d’una llengua amb música de fons que ens acompanya.